De la Terra rebem energies vitals que formen, al costat de les energies còsmiques, el marc en el qual es desenvolupa la vida. L’energia que es localitza en l’escorça terrestre prové de la interacció de diferents mecanismes energètics: els inherents a la pròpia Terra (magnètics, elèctrics, gravitacionals, etc.) i els còsmics (solar, lunar, planetari, etc. Aquesta energia global pot intensificar-se o afeblir-se en determinats punts o llocs, els quals considerem zones geopàtiques.
Les radiacions naturals habituals en una zona es modifiquen quan en el subsol concorren diferents elements, com els corrents d’aigua subterrània, fractures geològiques, bosses d’aire, masses de minerals, canvis en la composició del terreny, etc. Tot això es coneix com a alteracions tel·lúriques, zones geopàtiques o llocs geopatogens.
Les alteracions més freqüents i més preocupants són les falles i les corrents d’aigua subterrània. Les falles són fissures produïdes pel trencament dels estrats i, entre aquestes capes més permeables, hi pot circular aigua. Sobre aquests llocs podem trobar, depenent de les característiques de la pertorbació geofísica, no només variacions del camp magnètic, sinó unes altres de diferent índole pel que fa a l’ambient geofísic circumdant: variacions de la electroconductivitat del terreny, dels nivells de radioactivitat, major ionització positiva, condensació de gas radó, modificacions de la radiació d’infrarojos o de microones entre uns altres.
L’experiència i els estudis realitzats demostren que les persones exposades a aquests llocs manifesten una sèrie de pertorbacions en les seves constants fisiològiques: alteracions de la pressió sanguínia i del ritme cardíac i símptomes com a insomni, malestar general, dolors musculars, reumes, asmes, vertígens, al·lèrgies, canvis de comportament (irritabilitat, nerviosisme, apatia, depressió) i altres trastorns o malalties que depenen de la intensitat de l’alteració i de la capacitat de resposta de l’organisme. Progressivament, es va reduint l’eficàcia del sistema immunològic i, per tant, l’organisme es sensibilitza a l’agent geopatogen.
L’organisme reacciona contra l’agressió a la qual és sotmès, alliberant o inhibint una sèrie de substàncies bioquímiques endògenes (endorfines, melatonina, etc). Els llargs períodes de temps que les persones passen en un lloc inestable repercuteixen, no només l’estat físic, sinó també el psíquic, amb canvis en les pautes de comportament.
Els fetus i bebès són més sensibles a l’alteració de la radiació natural; aquests últims manifesten el seu rebuig amb plors. En estar situats en un lloc geofísic inestable, immediatament solen manifestar inquietud i nerviosisme amb plors o estats febrils, símptomes aparentment injustificats. En contraposició, en situar-los en un lloc neutre la seva recuperació és molt ràpida, quan no immediata.
Contaminació electromagnètica
Els grans avanços tecnològics dels últims anys han comportat un augment dels camps electromagnètics, línies elèctriques, transformadors, antenes de telefonia mòbil, emissores de ràdio, televisió, radars, etc, que han provocat un nou fenomen, al que molt bé podríem anomenar contaminació electromagnètica.
Depenent del temps d’exposició, de la intensitat del focus, de la freqüència i de la dosi rebuda, els efectes dels camps electromagnètics, generen un augment del risc de patir certes malalties i una pèrdua en la qualitat de vida. Els estudis epidemiològics indiquen que les manifestacions més habituals són:
- insomni
- fatiga
- canvis de comportament
- irritabilitat
- depressió
- o, fins i tot, malalties degeneratives com el càncer i la leucèmia.
D’això podem deduir la importància de comprovar el medi ambient electromagnètic i els possibles focus emissors incidents a la zona on vivim o on pensem viure.
